Joan Moliner Gilberga

Vaig conèixer el grup barceloní a través de l’Edu Vilardaga, company en un grup de noves masculinitats. Ja m’havia ensenyat feia temps, quan jo tenia l’estudi Nou Cant, una maqueta de “Jove Maria” que sonava molt bé, per tant quan em van proposar que els gravés i els acompanyés en el procés de produir el seu primer disc d’estudi no ho vaig dubtar. M’il·lusionava molt el seu projecte, m’interessava, m’hi identificava.

Llavors em van anar enviant les seves maquetes, molt treballades per l’Edu, i vaig començar a descobrir un repertori de temes excel·lentment composats pel Víctor Llonch, i minuciosament i creativament arranjats pels dos. No em voldria deixar l’aportació del Ramon Pedret, que sempre mostrava una actitud molt positiva i gran predisposició pel què feia a temes musicals. La seva sensibilitat era molt especial.

Vaig estar revisant força aquells projectes que tant havia treballat l’Edu, per poder aportar un plus, sobretot pel què feia als teclats que és la meva especialitat, i al so en general. Vaig elaborar una previsió del procés de gravació a l’estudi on podia gravar en aquell moment, que era l’estudi Polidor de Sant Adrià de Besòs. Allí, hi gravaven principalment veus de músiques urbanes com ara hip-hop, trap o reggae, i entre varis tècnics hi teníem un bon equipament. Vull destacar la taula de so, que carinyosament anomenàvem “la Panto”, perquè el seu anterior propietari havia mesclat amb ella la mateixa Isabel Pantoja.

Vaig aportar per aquesta gravació tot el material vintage que se’m va acudir, ja que sabia que alguns referents del grup, sobretot del Víctor eren la Velvet Underground, Bob Dylan o els Beatles.

La gravació va anar com una seda. Malgrat començar amb una mica de retard perquè la logística de transport dels instruments era complicada, tots sabien molt bé què fer i tenien molt clar què volien gràcies a les maquetes tant treballades. Vam donar espai a la creativitat pel què fa als micros de la veu principal, als arranjaments de guitarra, a incorporar un “solo” de baix. Sobre el baix, vaig utilitzar la tècnica de re-amping, ja que el vam gravar per línia simultàniament amb la bateria per aprofitar les sinergies que es creen entre aquests instruments.

El so de la bateria té alguns secrets que no es poden revelar, però pel què fa a captació vaig utilitzar un subkick custom made, i per la caixa un micròfon dinàmic de la marca Heil que va oferir un rendiment inesperat i un so molt plaent.

Un cop vam tenir les bases de les cançons, vam procedir a gravar els arranjaments d’altres instruments, molt importants pel so. Vam gravar trompeta, trombó, fiscorn, un quartet de corda (violí, viola, violoncel i contrabaix) i també cors i segones veus, que els tres components del grup van executar amb qualitat i bon humor.

No em voldria deixar l’aportació de cap músic que va aportar el seu gra de sorra en el disc, sota la batuta de l’Edu. Entre ells hi havia la divertidíssima xaranga de Mollet del Vallès “Tirant lo Band”, els quals van tocar la seva part de “Van ser molts anys” mentre els gravava en un pati exterior.

Però tot té un final, i quan ja estàvem en fase de mescla del disc ens van revocar la concessió de l’estudi de so i vaig haver d’endur-me el projecte en un disc dur i acabar-lo fora, fet que va alentir una mica el procés, i també el va fer més reposat i meticulós!

Llarga vida a Sequoia, i als projectes que ens agraden i ens fan sentir feliços!